L’illot
Julio Farfán de los Godos Gómez
Recordo haver baixat cap a la platja despullats,
i allà llogar una piragua doble i sortir a remar
cap a un illot proper.
Vam arribar cansats a una cala sense vent.
Jaguts damunt la sorra, el mar salat ens va llepar la pell
molt dolçament.
Tu i jo, tu i jo solets en un illot, què fer, si no?
Tu i jo, tu i jo tot nus prenent el sol, què fer, si no?
Alguna cosa havia passat quan vam deixar l’illot,
alguna mena d’encanteri va ficar-se’m en el cos, molt misteriós.
Hi ha dies en què em sento fort, i d’altres que tinc por.
Hi ha cops que m’obro com un mar, i d’altres que em replego sol,
com un illot.
Tu i jo, tu i jo solets en un illot, què fer, si no?
Tu i jo, tu i jo tot nus prenent el sol, què fer, si no?