10 DIES

Fa deu dies
Que estic jo molt embobada
Fins i tot jo soleta he nat pels carrers de Gràcia (de Gràcia)
Per inspirar-me, per escriure
Aquesta rumba catalana
I per dir-te des del primer dia jo ja t’estimava (Ketakalles!)

Te m’has plantat a la vida i no m’ho esperava (no m’ho esperava, no, no)
Et dic que has aparegut quan menus et pensava (jo no et pensava no, no)
Era una tarda tonta i calenta (ome no!)
El sol apretava (caliente!)
I entre tota la multitud tu em vas clavar la mirada (nyec)

Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma
La rumbeta d’Svetlana!

Deu dies he trigat en confessar-te
El meu secret més preuat més sagrat que per tu guardava
I no gosava
Ser sincer
Ensenyar-te les meves cartes
I no he pogut evitar, dels meus llavis ha sortit la paraula (t’estimo!)

Te m’has plantat a la vida i no m’ho esperava (no m’ho esperava, no, no)
Et dic que has aparegut quan menus et pensava (jo no et pensava no, no)
Era una tarda tonta i calenta
El sol aprrretava
I entre tota la multitud tu em vas clavar la mirada (flechazo!)

Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma

Llavors em mires
I se’m para tot
I els teus ojitos demanen paraula
I jo pregunto (pregunto)
I tu respons
‘Tan tristos perquè sé que tard o d’hora hi haurà mal d’amor
Perquè sé que tard o d’hora algú ‘cabarà amb mal de cor (Corazón roto)
Ojitos lindos
No te m’ensorris
Si finalment
Això nostre se’n va en orris

I és que a la vida ningú no ens treu
El que hem viscut, sempre es queda en peu
‘Niràs veient coses pel món
Que t’hauran agradat tant
Que quan miris enrere
I pensis en mi
Diràs sort que me’l vaig camelar!

Te m’has plantat a la vida i no m’ho esperava (no m’ho esperava, no, no)
Et dic que has aparegut quan menus et pensava (jo no et pensava no, no)
Era una tarda tonta i calenta
El sol apretava
I entre tota la multitud tu em vas clavar la mirada

Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat
Tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tu me l’has clavat, tumala tumala tuma

Deu dies
Deu dies
Deu dies
Deu dies
Deu dies
Deu dies
Deu dies