De poc a molt

Va alçar-se d'un jaç a la vorera
Amb els ulls plens de nit
I els cabells de foc
Em va dir que no era d'enlloc
Que no tenia nom
No desitjava res, amb poc en feia prou

Qui no sembra no tindrà
Només reps allò que dònes
El cel es tornarà del color que dus al cor

S'acosta la tempesta
Fugint pots caure i perdre't;
Si et mulles com fa l'herba
El sol després t'asseca

Vaig anar-me'n tot sol
Amb l'alba negra i un amor
Quan el blau desperta i la terra dorm
Més lluny que el destí
Tirant la meva sort
A cada pas collint cançons com si fóssin flors

S'acosta la tempesta
Fugint pots caure i perdre't;
Si et mulles com fa l'herba
El sol m'asseca...

I creixo sense pressa
Sense pausa i sense por
Com la llum que brilla
M'aniré escampant pel món

Si no sembres no tindràs
Només reps allò que dònes
El cel es tornarà del color que dus al cor

Recorda la tempesta
Fugint pots caure i perdre't;
Si et mulles com fa l'herba
El sol t'asseca i creixes

S'acosta la tempesta
Fugint pots caure i perdre't;
Si et mulles com fa l'herba
Després el sol t'asseca