El Pont De La Cibolla Blanca

Diu que n'era el fill d'un vell mariner
Son pare li deia, en veure'l partir:
Sé un port perillós, no hi cerquis recer
Si en passes a prop, més et val fugir

Quina estranya força va portar-lo al port?
La jove que encanten al mercat d'esclaus
-qui sap d'on l'han duita, qui en coneix la sort?-
Del cor d'aquell jove potser en té les claus

En pagà tot l'or que duia al talec
-Amb tu em casaria -llavors li va dir
Amor que enfolleix, amor que és tan cec
I tanca la vida i la torna a obrir

És filla d'un rei que regna molt lluny
Bé cerca son pare sa filla d'ulls clars
Cavallers parteixen amb l'espasa al puny
Set anys la cercaren per terres i mars

Les joves del regne brodaven banderes
Ninguna podia fer res de semblant
A la que teixien les mans ventureres
D'aquella princesa comprada a l'encant

Tots dos s'embarcaren, la nau generosa
Solcava les ones, camí del castell
La tropa dels nobles, violenta, envejosa
Volia desfer-se d'aquell jovencell

Va caure emplomat d'una empenta al mar
El gemec va alçar-se com una gavina;
I els ulls de la jove es varen tancar;
Potser varen cloure's com una petxina

Els metges no troben cap remei per a ella
La ploren els pares ran del llit de morta
La cançó d'un jove, la cançó més bella
S'alça del carrer, enllà de la porta

I arriba a la cambra, i la jove sent
Ni que fos un plany, un plany de dolor
La cançó més bella, i encanta la gent
Ni que fos un plany, la cançó d'amor