Celeritats
Lídia Vila, Estela Tormo
Cada matí
m'esperes a un jardí
reflectit al llac Daumesnil de Paris
i passegem amb astrolabis
com mariners,
perduts
Saps quan tot passa ràpid
cau,
desgastat
en un record de plàstic
efímer, on mirar
Has frenat les paraules
que rodaven cap a mi
no sé
què fer quan et veig
Es transforma
una història intermitent de llums
ambre
hauria d'haver-me amagat
Saps quan tot passa ràpid
cau,
desgastat
formant arquitectures
de fulles on mirar
Canvia el camí que et fa mal
canvia el paisatge inestable
Deixa't dur per costeres cap amunt
deixa que el vent et despentine