Peus Gelats

Ahir una caricia em va fer tornar allà
On pensava que ens podriem estimar
Ahir em va costar recordar
Converses a cau d’orella i a l’esquena la teva ma

Ahir no sabia que et trobava a faltar
Avui ja costa més d’imaginar
Alguna foto d’aquelles de postal
Record d’un principi en comptes d’un final

I els peus gelats de tocar a terra
Que era més fàcil viure d’il·lusions
I a passos de formiga explorar els racons
D’aquest espai on només m’abrigo jo

I costa dir-me que estaré bé
Que potser la solitud és el que em convé.
Costa creure que tot es posa a lloc
Que puc ho saber, sense explicar-te a tu, qui sóc.