The Song Of The Sibyl
Al jorn del Judici
parra` qui haura` fet servici.
Un rei vendra` perpetual
vestit de nostra carn mortal;
del cel vindra` tot certament
per fer del segle jutjament.
Ans que el Judici no sera`
un gran senyal se mostrara`:
lo sol perdra` lo resplendor,
la terra tremira` de por.
Apre`s se badara` molt fort
amostrant-se de greu conhort;
mostrar-se han ab crits i trons
les infernals confusions.
Del cel gran foc davallara`,
com a sofre molt pudira`;
la terra cremara` ab furor,
la gent haura` molt gran terror.
Apre`s sera` un fort senyal
d'un terratre`mol general;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Llavors ningu' tindra` talent
d'or, riqueses ni argent,
esperant tots quina sera`
La sente`ncia que es dara`.
De morir seran tots sos talents,
esclafir-los han totes les dents;
no hi haura` home que no plor,
tot lo mo'n sera` en tristor.
Los puigs i plans seran iguals,
alli seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de llurs fets retran raons.
Apre`s vindra` terriblement
lo Fill de De'u omnipotent;
de morts i vius judicara`:
qui be' haura` fet alli es parra`.
Los infants qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
i diran tots plorosament:
"Ajuda'ns, De'u omnipotent".
Mare de De'u, pregau per no's,
puix so'u mare de pecadors,
que bona sente`ncia hajam
i paradis possejam.
Vosaltres tots qui escoltau,
devotament a De'u pregau
de cor ab gran devocio',
que us porte a salvacio'.