Sense La Lluna
Si el teu nom repeteixo
quan el dia s'acaba
o a la nit, als teus braços.
si el perfum que destil·les
ha eixamplat la distància
entre pit i guitarra.
Si els meus dits entre acords i harmonies
cerquen bojos el teu cabell negre (la teva melena)
per què vull cels tan immensos
si la lluna del teu cos no hi és.
Si entre el vers i la pausa
s'obre un blau profundíssim
que blaveja les hores;
si a contrallum et miro,
el teu cos delimita
la bellesa més nua.
Si el que canto no té prou alçada
i entonant-te jo volo i respiro,
no estic sol, m'ha acompanyo,
em segueix l'estela del meu cant.
Puc parlar de tu com la meva ombra
ets silenci, veu, cançó i amiga;
puc trobar el teu rastre si ho volgués així,
sé perfectament on et vaig deixar.